摘要：Aproximar-se al món del joc tradicional és descobrir el folklore, els costums, els usos, la llengua, la història, les creences, l’art i les llegendes d’un territori. Alhora, és difícil dissociar el joc tradicional del comportament humà, i l’estudi del joc folklòric de l’etnografia i l’etnologia. L’aplec de jocs tradicionals de Valls (1951) d’Eusebi Ribas és un mirall precís de bona part dels elements i característiques dels seus participants, del dia a dia, de l’entorn que envolta aquesta identitat col·lectiva i de tot un imaginari comú, popular, dinàmic i social.
其他摘要：To study traditional games is to discover the folklore, customs, uses, language, history, beliefs, art and legends of a territory. At the same time, it is difficult to disassociate traditional games from human behaviour or to separate the study of folklore games from ethnography and ethnology. The “Aplec de jocs tradicionals de Valls” (Collection of traditional games of Valls) (1951) by Eusebi Ribas is an accurate reflection of a large part of the elements and characteristics of those who played these games, of day to day life, of the atmosphere surrounding this collective identity and of a whole series of common, popular, dynamic and social phenomena.
