摘要：La reflexión que se plantea en este artículo se establece en torno a tres ejes: (i) el papel básico que desempeña el discurso, fundamentalmente escrito, como elemento básico de la Sociedad de la Información y el Conocimiento; (ii) la función que ha de cumplir la Universidad como garante de la formación experta de una habilidad que se ha convertido en imprescindible para todo desempeño profesional de la sociedad actual: la comunicación escrita; y (iii) cuáles son los retos que la didáctica y, especialmente, la lingüística tienen ante sí para proponer modelos de aprendizaje eficaces de comunicación escrita.La sociedad y economía actuales han sido descritas como Sociedad del Conocimiento.En este contexto, resulta primordial advertir que es a través del discurso como circula el conocimiento (Chiapello & Fairclough, 2002: 195).Por esta razón, deviene objetivo prioritario de la formación universitaria el estudio de cómo ha de elaborarse el discurso para que resulte eficaz para generar y difundir (y también vender) conocimiento.En el contexto actual de saberes en continua innovación, las organizaciones y los individuos han de adquirir nuevas habilidades para sobrevivir y prosperar.La formación, pues, ha de ser continuada y más enfocada al desarrollo de capacidades de aprendizaje (competencias) que a la mera transmisión de conocimientos (Homs, 2008: 209).De acuerdo con los especialistas, entre las competencias que ha de poseer un profesional destacan, por un lado, la capacidad de manejar e interpretar grandes cantidades de información y, por otro, la aptitud de comunicar mensajes que se ajusten a distintos tipos de emisores y receptores.En suma: las destrezas comunicativas, esencialmente las escritas, se están constituyendo en un saber necesario, crítico, en el desempeño profesional (Surma, 2005); en una aptitud profesional transversal para los diferentes ámbitos del saber (Montolío, 2006, 2007, 2008 a y 2008 b ; Montolío y López Samaniego, 2010).De ahí la necesidad de que la universidad garantice a sus estudiantes, futuros profesionales, tales competencias en el manejo de la escritura.Al mismo tiempo, asistimos a una transformación de la escritura en muy diversos niveles que es preciso recoger en los modelos pedagógicos de enseñanza de la escritura: respecto a las unidades y estilos de lectura, los nuevos soportes tecnológicos, la creciente dimensión multimodal del texto escrito, la continua evolución e hibridación de los géneros profesionales, etc.↓La reflexió que es planteja en aquest article s'estableix entorn de tres eixos: (i) el paper bàsic que exerceix el discurs, fonamentalment escrit, com a element bàsic de la Societat de la Informació i el Coneixement; (ii) la funció que ha de complir la Universitat com a garant de la formació experta d'una habilitat que s'ha convertit en imprescindible per a tot acompliment professional de la societat actual: la comunicació escrita; i (iii) quins són els reptes que la didàctica i, especialment, la lingüística tenen davant si per proposar models d'aprenentatge eficaços de comunicació escrita.La societat i economia actuals han estat descrites com a Societat del Coneixement.En aquest context, resulta primordial advertir que és a través del discurs com circula el coneixement (Chiapello & Fairclough, 2002: 195).Per aquesta raó, esdevé objectiu prioritari de la formació universitària l'estudi de com ha d'elaborar-se el discurs perquè resulti eficaç per generar i difondre (i també vendre) coneixement.En el context actual de sabers en contínua innovació, les organitzacions i els individus han d'adquirir noves habilitats per sobreviure i prosperar.La formació, doncs, ha de ser continuada i més enfocada al desenvolupament de capacitats d'aprenentatge (competències) que a la mera transmissió de coneixements (Homs, 2008: 209).D'acord amb els especialistes, entre les competències que ha de posseir un professional destaquen, d'una banda, la capacitat de manejar i interpretar grans quantitats d'informació i, per un altre, l'aptitud de comunicar missatges que s'ajustin a diferents tipus d'emissors i receptors.En suma: les destreses comunicatives, essencialment les escrites, s'estan constituint en un saber necessari, crític, en l'acompliment professional (Surma, 2005); en una aptitud professional transversal per als diferents àmbits del saber (Montolío, 2006, 2007, 2008a i 2008b; Montolío i López Samaniego, 2010).D'aquí la necessitat que la universitat garanteixi als seus estudiants, futurs professionals, tals competències en el maneig de l'escriptura.Al mateix temps, assistim a una transformació de l'escriptura en molt diversos nivells que cal recollir en els models pedagògics d'ensenyament de l'escriptura: respecte a les unitats i estils de lectura, els nous suports tecnològics, la creixent dimensió multimodal del text escrit, la contínua evolució i hibridació dels gèneres professionals, etc.
其他摘要：The reflection that arises in this article is provided around three axes: (i) on the one hand, the basic role played by discourse, mainly writing, as the basic element of the Information Society and Knowledge; (i) on the second, the function that has to be served by the university as guarantor of training in a skill which has become essential for any professional activity in contemporary society: written communication; (iii) finally, it deals with challenges concerning didactics, and especially, with the challenge that linguistics has to face so as to propose useful learning models of written communication. Nowadays’ society and economy have been described as the Society of Knowledge. In this context, it is essential to point out that it is through discourse that knowledge flows (Chiapello & Fairclough, 2002: 195). For this reason, the primary objective of education at university becomes the study of how discourse has to be created in order to be effective in generating and disseminating (and also in selling) knowledge. The current context of continuously innovating knowledge, organizations and individuals have to acquire new skills to survive and evolve. Education, therefore, must be continued and focused rather on the development of the learning skills than on mere knowledge transmission (Homs, 2008: 209). According to some experts, among the competences that a professional needs to have are included, on one hand, the ability to manage and interpret large amounts of information, and, on the other hand, the capacity to communicate messages that may fit different types of issues and receptors. In summary, communication skills, especially written communication, are becoming a necessary knowledge, relevant to carry out a professional activity (Surma, 2005), and a transversal professional skill for different fields of knowledge (Montolío 2006, 2007, 2008 a y 2008 b ; Montolío & López Samaniego, 2010). Hence the need that the university guarantees to their students, future professionals, the provision of such competences required to communicate through writing. At the same time, we are witnesses of a transformation of writing at a variety of levels that needs to be reflected in pedagogical teaching writing models: regarding the units and reading styles, new media technology, the increasing multimodal written text, the continuous evolution and hybridization of professional genres, etc.
关键词：escritura experta;Sociedad de la Información y el Conocimiento;comunicación escrita en ámbitos profesionales;escritura y tecnología;escritura y nuevos soportes;textos-TI;formación universitaria en comunicación escrita;escriptura experta;Societat de la Informació i el Conèixement;comunicación escrita en àmbits professionals;escriptura i tecnología;escriptura i nous suports;textos-TI;formación universitària en comunicación escrita
其他关键词：expert writing;Society of Information and Knowledge;written communication in professional settings;writing and technology;writing and new hardware/software;electronic texts;written communication in higher education
