摘要：El establecimiento del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) enfatizala necesidad de un aprendizaje basado en competencias.Así, dado que los estudiantes tienen que elaborar textos escritos de géneros diversos del ámbito académico, el aprendizaje de la competencia comunicativa escrita tendría que ser un hito esencial en el currículum universitario de cualquier disciplina.Por otro lado, la creciente intervención de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en los procesos de enseñanza-aprendizaje y la irrupción del espacio virtual como espacio de discusión obliga a redefinir los límites cada vez más difusos entre la comunicación oral y la comunicación escrita.De hecho, las TIC producen géneros discursivos muy cercanos a la oralidad en cuanto al recurso a mecanismos lingüísticos como la deixis, la impersonalización y la cohesión léxica por repetición.Esta situación comporta la necesidad de establecer las fronteras de la adecuación del discurso escrito al ámbito académico, que, a pesar de las características idiosincrásicas de cada especialidad, tienen que ser esencialmente comunes a todas las disciplinas.El estudio que presentamos se basa en la experiencia que nos proporciona nuestra tarea como consultores o coordinadores de la asignatura “Competencias comunicativas para profesionales de las TIC” en los currículums de Ingeniería Informática e Ingeniería en Telecomunicaciones de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).En este contexto, el carácter transversal de los contenidos lingüísticos stricto sensu, ajenos a los intereses académicos de los estudiantes a quién va dirigida la asignatura, nos obliga a adoptar una metodología rigurosamente escrupulosa con los presupuestos del enfoque comunicativo.Así, partiendo del marco teórico que nos proporciona la lingüística textual, y mediante el análisis estadístico de la incidencia del recurso a la deixis de persona, la impersonalización y la cohesión léxica por repetición o por reiteración, muestramos la efectividad de un modelo de enseñanza de la producción de textos académicos que va de la adecuación pragmática y la coherencia estructural y semántica a la microestructura lingüística, es decir, a la cohesión.La efectividad de nuestra experiencia docente de la competencia comunicativa como competencia transversal es corroborada estadísticamente por un nivel de éxito que se sitúa alrededor del 80% y por los resultados del análisis de una serie de variables categóricas sobre el grado de satisfacción de los estudiantes.↓L’establiment de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) emfasitza la necessitat d’un aprenentatge basat en competències.Així, atès que els estudiants han d’elaborar textos escrits de gèneres diversos de l’àmbit acadèmic, l’aprenentatge de la competència comunicativa escrita hauria de ser una fita essencial en el currículum universitari de qualsevol disciplina.D’altra banda, la creixent intervenció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en els processos d’ensenyament-aprenentatge i la irrupció de l’espai virtual com a espai de discussió obliga a redefinir els límits cada vegada més difusos entre la comunicació oral i la comunicació escrita.De fet, les TIC produeixen gèneres discursius molt propers a l’oralitat pel que fa al recurs a mecanismes lingüístics com la dixi, la impersonalització i la cohesió lèxica per repetició.Aquesta situació comporta la necessitat d’establir les fronteres de l’adequació del discurs escrit a l’àmbit acadèmic, que, malgrat les característiques idiosincràtiques de cada especialitat, han de ser essencialment comunes a totes les disciplines.L’estudi que presentem es basa en l’experiència que ens proporciona la nostra tasca com a consultors o coordinadors de l’assignatura “Competències comunicatives per a professionals de les TIC” en els currículums d’Enginyeria Informàtica i Enginyeria en Telecomunicacions de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).En aquest context, el caràcter transversal dels continguts lingüístics stricto sensu , aliens als interessos acadèmics dels estudiants a qui va dirigida l’assignatura, ens obliga a adoptar una metodologia rigorosament escrupolosa amb els pressupòsits de l’enfocament comunicatiu.Així, partint del marc teòric que ens proporciona la lingüística textual, i mitjançant l’anàlisi estadística de la incidència del recurs a la dixi de persona, la impersonalització i la cohesió lèxica per repetició o per reiteració, mostrem l’efectivitat d’un model d’ensenyament de la producció de textos acadèmics que va de l’adequació pragmàtica i la coherència estructural i semàntica a la microestructura lingüística, és a dir, a la cohesió.L’efectivitat de la nostra experiència docent de la competència comunicativa com a competència transversal és corroborada estadísticament per un nivell d’èxit que se situa al voltant del 80% i pels resultats de l’anàlisi d’una sèrie de variables categòriques sobre el grau de satisfacció dels estudiants.
其他摘要：The European Space for Higher Education (ESHE) puts forward the need of a learning process based on skills. Thus, considering that university students should write texts of various academic genres, the learning process of written communicative skills must be essential in the university curricula of every branch of knowledge. Moreover, the growing intervention of the Information and Communication Technology (ICT) in the learning-teaching processes at university makes it necessary to redefine the more and more blurred borders between oral and written communication. In fact, ICT gives birth to discourse genres quite close to orality regarding some linguistic phenomena such as deixis, impersonalization and lexical cohesion by means of repetition. This situation enhances the need to establish the pragmatic borders of written academic discourse, which, notwithstanding the inherent features of whatever science, should be the same or, at least, similar in every academic discipline. This paper is based on our experience as consultants or supervisors on Competències comunicatives per a professionals de les TIC , a general subject on communicative skills in the curricula of Computer Engineering and Telecommunication Engineering of the Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Thus, the linguistic contents stricto sensu are excentric for the students to whom the subject is addressed, a situation which demands to apply a scrupulous communicative viewpoint when discussing linguistic concepts. Within the framework of text linguistics, the quantitative analysis of the corpus, related to person deixis, impersonality and lexical cohesion, shows the suitability of a top-down model of teaching the production of academic texts, i.e. a process starting in and within the pragmatic context and arriving at the linguistic microstructure. Furthermore, the success of this experience is underlined by the results of a set of sociopedagogical variables related to the degree of the students’ satisfaction with the subject.
