摘要：Com és ben sabut, els estadis antics del francès es van caracteritzar, entre altres coses, per la variabilitat en l'expressió de la negació. Així doncs, mentre un mer ne preverbal constituïa el terme no marcat de la negació, aquest es veia freqüentment reforçat per diversos elements (originalment nominals), sobretot pas , mie i point ; el primer dels quals va anar eventualment gramaticalitzat com a forma canònica de negació en el Francès Clàssic i el Modern. L'objectiu d'aquest treball és reafirmar la hipòtesi sincrònica, prèviament formulada en Hansen (sf???) i Hansen & Visconti (sf???), segons la qual la variació observada estava estructurada per constrenyiments discursiu-funcionals relacionats amb l'estatus cognitiu de la proposició negada o la seva variant positiva subjacent, de manera que els reforçadors de negació en els estadis més antics del francès estaven limitats a proposicions en “antics discursos”. Com a suport empíric addicional per a aquesta hipòtesi, presento una anàlisi formal/funcional de tots els casos de negació en un text del segle XIV: Li Miracle de l’enfant donné au Diable .↓Como es bien sabido, los estadios antiguos del francés se caracterizaron, entre otras cosas, por la variabilidad en la expresión de la negación. Así pues, mientras un mero ne preverbal constituía el término no marcado de la negación, éste se veía frecuentemente reforzado por diversos elementos (originalmente nominales), sobre todo pas, mie y point ; el primero de los cuales fue eventualmente gramaticalizado como forma canónica de negación en el Francés Clásico y el Moderno. El objetivo de este trabajo es reafirmar la hipótesis sincrónica, previamente formulada en Hansen (sf???) y Hansen & Visconti (sf???), según la cual la variación observada estaba estructurada por constreñimientos discursivo-funcionales relacionados con el estatus cognitivo de la proposición negada o su variante positiva subyacente, de modo que los reforzadores de negación en los estadios más antiguos del francés estaban limitados a proposiciones en “antiguos discursos”. Como apoyo empírico adicional para esta hipótesis, presento un análisis formal/funcional de todos los casos de negación en un texto del siglo XIV: Le Miracle de l’enfant donné au Diable .
其他摘要：As is well-known, older stages of French were characterized, among other things, by variability in the expression of sentence negation. Thus, while a plain preverbal ne was the unmarked form of negation, it was frequently reinforced by one of a variety of (originally nominal) elements, most prominently pas , mie , and point , the first of which was eventually grammaticalized as the canonical form of sentence negation in Classical and M odern French. The aim of this paper is to strengthen the synchronic hypothesis, previously formulated in Hansen (fc) and Hansen & Visconti (fc) that the observed variation was structured by discourse-functional constraints relating to the cognitive status of the negated proposition or its underlying positive variant, such that reinforced negators in older stages of French were constrained to appear in “discourse-old” propositions. As additional empirical support for this hypothesis, I present a form/function analysis of all tokens of sentence negation in a single 14 th century text, Le Miracle de l’enfant donné au Diable .
关键词：negació;francés antic;estructura informativa;anàlisi del discurs;gramàtica;negación;Francés Antiguo;estructura informativa;análisis del discurso;gramática
