摘要：La gramática española del siglo xix recibió una nueva orientación teórica a partir de las contribuciones lexicográficas del también gramático Vicente Salvá (1786-1849). La dedicación simultánea a estas dos disciplinas permite avanzar algunas muestras de las relaciones que la generación de Salvá y Bello (1781-1865) llegó a establecer entre los estudios léxicos y los gramaticales. Además de contribuir a la expansión léxica del idioma frente a otras posiciones más conservadoras, los autores describen y regulan comportamientos gramaticales de nuevas series léxicas, como el plural de los préstamos o el género femenino de formaciones recientes. El tratamiento lexicográfico de los deverbales en -tor , -dor , (director , conspirador ) revela todavía hoy los problemas de un procedimiento decimonónico de marcación ajeno en la práctica a la clasificación del nombre en sustantivo y adjetivo.↓La gramàtica espanyola del segle XIX va rebre una nova orientació teòrica a partir de les contribucions lexicogràfiques del també gramàtic Vicente Salvá (1786-1849). La dedicació simultània a aquestes dues disciplines permet avançar algunes mostres de les relacions que la generació de Salvá i Bell (1781- 1865) va arribar a establir entre els estudis lèxics i els gramaticals. A més de contribuir a l'expansió lèxica de l'idioma enfront d'altres posicions més conservadores, els autors descriuen i regulen comportaments gramaticals de noves sèries lèxiques, com el plural dels préstecs o el gènere femení de formacions recents. El tractament lexicogràfic dels *deverbales en -tor, -dor, (director, conspirador) revela encara avui els problemes d'un procediment vuitcentista de marcació aliè en la pràctica a la classificació del nom en substantiu i adjectiu.
其他摘要：Grammarian Vicente Salvá’s (1786-1849) lexicographical contributions provided a new theoretical approach to the 19th century Spanish grammar. A simultaneous dedication to these two disciplines allows us to give some examples of relations between the lexical studies and the grammar ones. Relations that Salvá and Bello’s generation (1781-1865) had already managed to establish. These authors not only contribute to lexical expansion in Spanish –against other more preservative positions–, but also describe and regulate grammar behaviors of new lexical series, like the plural form of recent borrowings or the feminine form of new constructions. The lexicographical treatment of deverbal nouns finishing in -tor , -dor , (director , conspirador ) still today reveals the problems of a 19th century marking system which in practice doesn’t take into account the noun classification as noun and adjective.
关键词：Historiografía lingüística del español;Siglo XIX;Neología;Interrelación del Léxico y la Gramática;historiografia lingüística de l'espanyol;segle XIX;neologia;interrelació del lèxic i la gramàtica
其他关键词：Spanish Linguistic Historiography;19th Century;Neology;Lexicon and Grammar interrelation
