摘要：Este artículo se dedica a analizar los valores que un español estándar ambiciona para su imagen pública a partir del análisis sociolingü.stico de entrevistas llevadas a cabo en medios de comunicación social. Los entrevistados son personajes de la vida pública, reconocidos a nivel social, cultural o político. Se analiza en sus discursos diversos rasgos semánticopragmáticos que manifiestan aspectos de su personalidad y de los valores que posee o que forman parte de la imagen que quiere mostrar. Como base teórica se parte del concepto de imagen pública de Goffman (1967) y de las categorías de autonomía y afiliación propuestas por Bravo (1999) como necesidades universales de imagen.↓Aquest article es dedica a analitzar els valors que un espanyol estàndard ambiciona per a la seva imatge pública a partir de l'anàlisi sociolingüística d'entrevistes dutes a terme en mitjans de comunicació social. Els entrevistats són personatges de la vida pública, reconeguts a nivell social, cultural o polític. S'analitza en els seus discursos diversos trets semánticopragmáticos que manifesten aspectes de la seva personalitat i dels valors que posseeix o que formen part de la imatge que vol mostrar. Com a base teòrica es parteix del concepte d'imatge pública de Goffman (1967) i de les categories d'autonomia i afiliació proposades per Bravo (1999) com a necessitats universals d'imatge.
其他摘要：The aim of this paper is to analyse the values that a standard Spanish person desires for his/her public face by means of a sociolinguistic study of interviews made in social mass media. The interviewees are people of public life, socially, culturally or politically recognised. In these discourses I examine different semantic and pragmatic features that reveal aspects of the character’s personality and of the face values he or she owns or wants to show. As theoretical bases I start from the public face concept of Goffman (1967) and from the autonomy and affiliation categories proposed by Bravo (1999) as universal face needs.
