摘要：La falta d'autoritat social de les dones repercuteix en la seva dificultat per accedir a espais públics de poder i s'alimenta del desconeixement que existeix de les contribucions femenines a la història en general i dins d'ella, a la literatura, especialment important perquè aquesta ofereix a través dels textos i les i els escriptors, els referents amb els quals conformem el model de cultura.El desconeixement d'aquesta tradició de saber femení és a causa de l'exclusió de les dones del relat de la història, la literatura i dels textos que difonen aquest relat, com a manuals escolars i universitaris o antologies i textos.En l'article es presenta una anàlisi amb les dades de presència d'escriptores en els manuals de literatura de l'ESO.Les xifres de presència són molt baixes, sobre 7% i mostren la pràctica exclusió de les escriptores en la literatura al llarg de la història, a pesar que elles, tal com mostren nombrosos estudis, tenen una rica tradició literària.Aquesta exclusió que deixa a les dones sense models, sense tradició on acollir-se i empobreix el patrimoni cultural col·lectiu, torna precària la seva situació social.D'aquesta forma, el desconeixement de la tradició literària –i cultural– femenina es torna l'instrument que aconsegueix soscavar l'autoritat social de les dones i els dificulta l'accés a espais de poder.Resulta necessari que la genealogia de saber femení formi part dels referents culturals comuns, ja que legitima socialment a les dones.El reconeixement d'aquest saber les retorna a la memòria col·lectiva, les recupera per a la tradició literària -i cultural- i els proporciona autoritat social.L'autoritat social que és necessària per accedir a l'exercici de poder.↓La falta de autoridad social de las mujeres repercute en su dificultad para acceder a espacios públicos de poder y se alimenta del desconocimiento que existe de las contribuciones femeninas a la historia en general y dentro de ella, a la literatura, especialmente importante porque esta ofrece a través de los textos y las y los escritores, los referentes con los que conformamos el modelo de cultura.El desconocimiento de esta tradición de saber femenino es debido a la exclusión de las mujeres del relato de la historia, la literatura y de los textos que difunden este relato, como manuales escolares y universitarios o antologías y textos.En el artículo se presenta un análisis con los datos de presencia de escritoras en los manuales de literatura de la ESO.Las cifras de presencia son muy bajas, sobre 7% y muestran la práctica exclusión de las escritoras en la literatura a lo largo de la historia, a pesar de que ellas, tal y como muestran numerosos estudios, tienen una rica tradición literaria.Esta exclusión que deja a las mujeres sin modelos, sin tradición donde acogerse y empobrece el acervo cultural colectivo, vuelve precaria su situación social.De esta forma, el desconocimiento de la tradición literaria –y cultural– femenina se vuelve el instrumento que consigue socavar la autoridad social de las mujeres y les dificulta el acceso a espacios de poder.Resulta necesario que la genealogía de saber femenino forme parte de los referentes culturales comunes, ya que legitima socialmente a las mujeres.El reconocimiento de ese saber las devuelve a la memoria colectiva, las recupera para la tradición literaria -y cultural- y les proporciona autoridad social.La autoridad social que es necesaria para acceder al ejercicio de poder.
其他摘要：The lack of social authority of women has an effect on their difficulty to gain access to public spaces of power and it is sustained by ignoring the feminine contributions to history, in general and, especially, to literature. The last one is particularly important because it offers, through texts and writers, the referents with which we form our cultural model. The ignorance of this tradition of female knowledge is due to the exclussion of women from History, Literature and from the texts that they release, such as school and university textbooks or anthologies. This paper presents an analysis with the data of the women writers’ presence in the ESO literature textbooks. Women’s presence is very poor: 7 % and it shows almost the total exclusion of female writers in literature through history, despite having a rich literary tradition, as many studies have shown. This exclussion leaves women without any models, without a tradition to take part in and it impoverishes the collective cultural heritage, turning their social situation into a precarious one. In this way, the ignorance of the feminine literary –and cultural– tradition becomes the instrument that undermines the social authority of women and makes it more difficult for them to reach or assume more powerful roles. It is necessary that the tradition of female knowledge becomes part of the common cultural referents legitimating women socially: the recognition of this tradition brings them back to the collective memory, returns them to the literary –and cultural– tradition and provides them with social authority. The social authority necessary to assume and get engaged in any kind of power.
