摘要：En L’exil est mon pays , Isabelle Alonso adopta el to infantil per narrar en primera persona els records d'una nena nascuda a França de pares espanyols. Tot gira entorn de la cerca de la identitat d'Angoixes, que indaga sobre la diferència per la qual se sent considerada estrangera. El seu món interior, representat per la casa en la qual se sent protegida, s'enfronta al dur món exterior del carrer i l'escola, i la llengua serà el vehicle que posi en relleu aquesta diferència. La història d'Angoixes, com la d'Isabelle Alonso, és la de tots aquells que se senten desplaçats en el lloc en el qual viuen, i un cant a tots els que tenen i tindran l'íntim desig de ser per fi com els altres, sense oblidar mai els seus orígens.↓En L’exil est mon pays , Isabelle Alonso adopta el tono infantil para narrar en primera persona los recuerdos de una niña nacida en Francia de padres españoles. Todo gira en torno a la búsqueda de la identidad de Angustias, que indaga sobre la diferencia por la que se siente considerada extranjera. Su mundo interior, representado por la casa en la que se siente protegida, se enfrenta al duro mundo exterior de la calle y la escuela, y la lengua será el vehículo que ponga de relieve esa diferencia. La historia de Angustias, como la de Isabelle Alonso, es la de todos aquellos que se sienten desplazados en el lugar en el que viven, y un canto a todos los que tienen y tendrán el íntimo deseo de ser por fin como los demás, sin olvidar jamás sus orígenes.
其他摘要：In L’exil est mon pays , Isabelle Alonso uses a childlike tone to describe in first person the memories of a girl born in France of Spanish parents. Everything turns around the search for identity of Angustias, who searches for the difference she perceives they consider her as a foreigner. Her inner world, re-presented by the house where she feels protected, faces the hard outside world of the street and the school, and the language will be the means that highlights that difference. Angustias’s story, like Isabelle Alonso’s, is the story of all those who feel alien in the place where they live, and it is also an ode to all those who have and will have the intimate wish to eventually be like the others, without never forgetting her origins.
