摘要：La present recerca aborda el poemari de joventut Echo's Bones (1935) de Samuel Beckett com l'espai d'assaig de les diferents representacions del silenci que l'autor desenvolupa al llarg de la seva producció literària. Per a això, en primer lloc, estudiarem les possibilitats de la consideració del mite de Ressò com epítome de l'experiència del subjecte esquizoide a partir del concepte de petrificació i l'escissió ment-cos de l'individu. A continuació aplicarem aquests paràmetres a l'anàlisi de l'especificitat vital de Beckett que es reflecteix en aquest poemari i que obre les portes de la seva poètica cap a la universalitat de problemàtiques eternes en la història de l'ésser humà. En aquesta anàlisi iniciarem la cerca dels silencis físics i verbals que recorren els versos de Echo's Bones i que troben en la representació de subjectes deteriorats i ments que escapen de la realitat l'espai idoni en el qual fusionar la solitud, la fragmentació i el silenci de Ressò, l'ésser humà i l'esquizofrènia.↓La presente investigación aborda el poemario de juventud Echo’s Bones (1935) de Samuel Beckett como el espacio de ensayo de las diferentes representaciones del silencio que el autor desarrolla a lo largo de su producción literaria. Para ello, en primer lugar, estudiaremos las posibilidades de la consideración del mito de Eco como epítome de la experiencia del sujeto esquizoide a partir del concepto de petrificación y la escisión mente-cuerpo del individuo. A continuación aplicaremos estos parámetros al análisis de la especificidad vital de Beckett que se refleja en este poemario y que abre las puertas de su poética hacia la universalidad de problemáticas eternas en la historia del ser humano. En este análisis iniciaremos la búsqueda de los silencios físicos y verbales que recorren los versos de Echo’s Bones y que encuentran en la representación de sujetos deteriorados y mentes que escapan de la realidad el espacio idóneo en el que fusionar la soledad, la fragmentación y el silencio de Eco, el ser humano y la esquizofrenia.
其他摘要：This paper aims at giving an insight into Samuel Beckett’s Echo’s Bones (1935) as a rehearsal of the different representations of silence that are developed along his literary production. In order to do so, I will first study the myth of Echo as the epitome of the experience of the squizoid subject basing my analysis on the concepts of petrifaction and the split of the mind and the body. The second part of the paper will apply these parameters to the consideration of the specificity of Beckett’s experience reflected in this collection that expands his poetics to the universal struggles of the mankind. Stemming from this analysis I will initiate the search of the physical and linguistic silences that meet in Echo’s Bones and find in the representation of rotten subjects and escaping minds, the perfect space to merge Echo’s solitude, fragmentation and silence with the human being and the schizophrenia.
