摘要：Cada vegada amb major freqüència, es parla de l’estudiant universitari en termes de client o consumidor. Més enllà de la demanda d’una atenció adequada, la idea d’estudiant-client ens col·loca no solament davant una nova concepció de l’estudiant, sinó també davant un nou paradigma de l’educació superior. Són diversos els trets que caracteritzen aquest paradigma: un sistema universitari concebut com a mercat competitiu; la reputació i la imatge pública convertides en una prioritat institucional de les universitats, en la mesura que estan associades a la capacitat d’atracció de més i millors estudiants i a mecanismes de satisfacció d’aquests; titulacions contemplades com a inversions econòmiques personals, habitualment acompanyades amb taxes altes; currículums dissenyats com una formació professional d’alt nivell; sistemes de qualitat basats en el principi de qualitat com a satisfacció del client, i tota una manera nova de concebre les relacions educatives entre estudiants i professorat. Tot aquest paradigma és ja una realitat en alguns països i, en molts altres, entre els quals Espanya, va obrint-se pas progressivament. El present estudi fa una anàlisi d’aquest paradigma per mitjà d’una extensa revisió bibliogràfica de la recerca sobre els diferents factors que el caracteritzen i sobre el seu impacte en la qualitat dels processos d’aprenentatge i la funció social de les universitats.
