摘要：El objetivo de este artículo es analizar el estatus de la investigación sobre la competencia argumentativa dentro del ámbito educativo. Para ello se consideran diferentes propuestas para su desarrollo, ya sea en forma oral o escrita, tanto en escenarios virtuales como mixtos o presenciales en diferentes áreas del conocimiento. El análisis se centra en setenta y tres investigaciones ubicadas en seis bases de datos donde se tomó en cuenta el año en que se realizó la investigación, el tipo de publicación, el nivel educativo en el que se llevó a cabo, la actividad o la situación educativa, el tipo de análisis reportado y el área de conocimiento. El período en que las investigaciones fueron realizadas abarca los años 2000 y 2016, y la mayor parte de textos tratados son artículos científicos (un 88%) que se concentran en la argumentación escrita (un 43%), utilizando el análisis cualitativo para evaluar los argumentos (un 41%), en escenarios presenciales (un 45%) de educación superior (un 50%), en su mayor parte en el área de humanidades y ciencias de la conducta (un 24%), con una presencia mínima en las áreas de ingenierías, medicina y fisicomatemáticas. A partir de esta revisión se reflexiona sobre la necesidad de implementar los hallazgos reportados en diferentes áreas de formación profesional, las posibilidades de desarrollar esta competencia en niveles educativos más tempranos y la instrumentación de la evaluación formativa, además del aprovechamiento de la potencialidad de las TIC.↓L’objectiu d’aquest article és analitzar l’estatus de la investigació sobre la competència argumentativa dins l’àmbit educatiu. S’hi consideren diferents propostes per desenvolupar l’estudi, ja sigui en forma oral o escrita, tant en escenaris virtuals com mixtos o presencials en diferents àrees del coneixement. L’anàlisi se centra en setanta-tres investigacions ubicades en sis bases de dades en les quals es va tenir en compte l’any en què es va realitzar la investigació, el tipus de publicació, el nivell educatiu en què es va dur a terme, l’activitat o la situació educativa, el tipus d’anàlisi reportada i l’àrea de coneixement. El període en què van ser realitzades les investigacions comprèn els anys 2000 i 2016, i la major part de textos tractats són articles científics (un 88%) que es concentren en l’argumentació escrita (un 43%), utilitzant la qualitat analítica per avaluar els arguments (un 41%), en escenaris presencials (un 45%) d’educació superior (un 50%), la major part dels quals comprenen l’àrea d’humanitats i ciències de la conducta (un 24%), amb una presència mínima a les àrees d’enginyeries, medicina i fisicomatemàtiques. A partir d’aquesta revisió es reflexiona sobre la necessitat d’implementar els resultats presentats en diferents àrees de formació professional, les possibilitats de desenvolupar aquesta competència en nivells educatius més recents i la instrumentació de l’avaluació formativa, a més de l’aprofitament de la potencialitat de les TIC.
其他摘要：The aim of this article is to identify the status of research on argumentative competence in the scientific literature in the field of education. The corpus comprised seventy-three investigations located in six databases. All of the studies were related to the training of students in the ability to argue, either orally or written, in virtual, mixed and face-to-face scenarios in different areas of knowledge. The analysis took into account the year in which the research was performed, the type of publication, the educational level at which it was carried out, the educational activity or situation, the type of analysis reported and the area of knowledge. The studies were carried out from 2000 to 2016, with a larger number published after 2012. Most of the texts were articles (88%) that focused on written argumentation (43%) and used qualitative analysis to evaluate the arguments (45%) in higher education (50%), mostly in the humanities and behavioral sciences (24%) with a minimal presence in the fields of engineering, medicine, or physics and mathematics. The analysis points to the need to implement the reported findings in different areas of knowledge, as well as the importance of identifying the possibilities of developing argumentative competence at earlier educational levels and forms of formative assessment of this capacity to take advantage of the potential of ICTs.
关键词：argumentación; enseñar a argumentar; habilidad argumentativa
