摘要：A Catalunya, com en molts països de la Unió Europea, hi ha una crisi econòmica i social de les activitats agràries. En aquest context, des del territori han sorgit iniciatives alternatives que busquen aconseguir la sostenibilitat ambiental, social i econòmica de les seves explotacions, com són l'agricultura de proximitat i l'agricultura social (AS). L'AS és un fenomen emergent en el món rural i en el periurbà dels països europeus, però és una pràctica encara incipient a Catalunya. L'AS dóna funcionalitats i significats nous a la pràctica agrícola, més enllà de la funció productiva. En la situació socioeconòmica actual, l'AS sorgeix com una pràctica de baix a dalt (bottom-up) d'innovació social en tant que sorgeix de la societat civil amb la finalitat de crear llocs d'ocupació nous per a les persones en risc d'exclusió social i al mateix temps ajudar al desenvolupament rural. En aquesta aportació es pretén explicar breument les característiques i les possibilitats de l'AS, posant en relleu les formes d'organització col·lectiva com el cooperativisme. La diagnosi s'ha realitzat a partir de la construcció d'una base de dades i entrevistes a promotors i informadors clau. La metodologia qualitativa ha permès fer aquesta diagnosi emprant instruments d'anàlisi com el DAFO i el fluxgrama. L'aplicació d'aquesta metodologia posa en relleu, per una banda, el potencial i la contribució de l'AS en diversos àmbits (dotar de serveis sociosanitarisàrees rurals, desenvolupament local, agricultura ecològica, innovació social, alternatives econòmiques) i, per l'altra, les manques i necessitats del sector que en condicionen el desenvolupament. D'acord amb la influència d'aquests factors s'han dissenyat algunes estratègies per contribuir a la seva difusió i al seu impuls a Catalunya.↓En Cataluña, como en muchos países de la Unión Europea, hay una crisis económica y social de las actividades agrarias. Desde el territorio han surgido iniciativas diversas que buscan conseguir la sostenibilidad ambiental, social y económica de sus explotaciones, como son la agricultura de proximidad o la agricultura social (AS). La AS es un fenómeno emergente en el ámbito rural y en el periurbano de los países europeos, aunque es una práctica incipiente en Cataluña. La AS da nuevas funcionalidades y nuevos significados a la práctica agrícola, más allá de la propia función productiva. En la actual situación socioeconómica, la AS aparece como una práctica de abajo arriba (bottom-up) de innovación social desde la sociedad civil con el fin de crear nueva ocupación para las personas en riesgo de exclusión social y a la vez ayudar al desarrollo rural. En esta aportación se pretende explicar brevemente las características y las posibilidades de la AS, poniendo de relieve las formas de organización colectiva como el cooperativismo. El diagnóstico se ha realizado a partir de la construcción de una base de datos y entrevistas a promotores e informadores clave. La metodología cualitativa ha permitido hacer este diagnóstico empleando instrumentos de análisis como el DAFO y el flujograma. La aplicación de esta metodología pone de relieve, por un lado, el potencial y la contribución de la AS en diversos ámbitos (dotar de servicios sociosanitarios áreas rurales, desarrollo local, agricultura ecológica, innovación social, alternativas económicas) y, por el otro, las carencias y necesidades del sector que condicionan su desarrollo. De acuerdo con la influencia de estos factores se han diseñado algunas estrategias para contribuir a su difusión e impulso en Cataluña.
其他摘要：In Catalonia, as in many countries of the European Union, there is an economic and social crisis in the agricultural field. Some initiatives have arisen in the territory, including local agriculture or social farming (SF), which seek to achieve economic, social and environmental sustainability. SF is an emerging phenomenon in rural and periurban areas in the European countries but it is still a new practice in Catalonia. SF provides new functions and meanings to agricultural practice beyond the scope of production. In the current socio-economic situation, SF is a bottom-up practice of social innovation in civil society aimed to create new employment for people at risk of social exclusion, while helping rural development. This paper seeks to briefly explain the characteristics and potential of SF, highlighting forms of collective organization like cooperatives. The analysis was based on the building of a database and on interviews with key developers and informants. Qualitative methodology has provided a diagnosis using tools such as SWOT analysis and flowcharts. This methodology has highlighted, on the one hand, the potential and contribution of SF in various areas (provision of social services in rural areas, local development, organic farming, social innovation, and economic alternatives) and, on the other, the gaps and needs of the sector that influence its development. Based on the effect of these factors, some strategies have been designed to contribute to the dissemination and promotion of SF in Catalonia.
