摘要：Dins de la intensa escena teòrica que es desplega en el context soviètic postrevolucionari, amb l'objecte d'explorar i desentranyar els engranatges sobre els quals s'articula la pràctica creativa de qualsevol tipus, l'expressió cinematogràfica es veurà erigida a mode de plataforma privilegiada on es donen cita els dominis reflexius propis de la teoria literària i de la musicologia.Així, en el si de la primerenca tradició teoritzadora emanada substancialment de l'exercici muntatgista resulta convocat un apassionat diàleg especulatiu al voltant de ritmes, metàfores i intervals. Desvetllar des d'una perspectiva integradora les íntimes connexions que es teixeixen al seu interior constitueix l'objecte d'aquest article.
