摘要：En català actual, el verb témer presenta, juntament amb un valor lèxic i epistèmic/evidencial, un valor intersubjectiu. S’usa com a estratègia de cortesia negativa en contextos en què s’expressa disculpa o es transmet una informació que el parlant preveu que desagradarà o contradirà l’oient. Aquest valor no és, però, exclusiu del català i ha estat observat i estudiat en diacronia en altres llengües, especialment en anglès. Partint dels estudis previs, en aquest article volem descriure i explicar el procés de canvi pel qual el verb témer i les locucions sinònimes (haver/tenir por/ paor/temor) desenvoluparà, en català, el valor intersubjectiu, en un procés que culminarà durant el segle XIX. La recerca es fonamenta en l’anàlisi de dades de corpus textuals informatitzats del català antic, modern i contemporani. Les dades obtingudes han estat analitzades qualitativament, en contrast amb l’evolució descrita per a l’anglès (especialment, en l’estudi de Mazzon 2012), fent ús del concepte d’(inter)subjectivació d’E. C. Traugott (Traugott & Dasher 2001; Traugott 2010).
