摘要：La convergència mediàtica és part d’un procés de transformació cultural que porta implícites diverses formes de consum d’informació, escenari en el qual els mitjans de comunicació, entre ells la ràdio, se submergeix per captar i interactuar amb les audiències. També té lloc un fenomen de reposicionament de la proximitat, la qual cosa brinda nous impulsos a la ràdio tant en les seves emissions tradicionals com en línia. Aquesta recerca pretén conèixer l’abast de les ràdios nacionals (temàtiques i generalistes) d’Espanya sobre la base de l’informe que resumeix les tres últimes onades de l’Estudi General de Mitjans (2018) a través d’una anàlisi quantitativa que consisteix a comparar el nombre d’oïdors (senyal en obert), el nombre de seguidors, interaccions, compromís i comentaris a Facebook i Twitter, indicadors utilitzats per mesurar la taxa d’interacció o compromís i els CTR (els clics per tuit m’agrada i el nombre de seguidors). Els resultats permeten obtenir dades de l’impacte i abast de les ràdios espanyoles, a més de ser una guia per a l’adopció d’estratègies digitals. La interacció de les ràdios generalistes és més gran que la de les temàtiques; en el mostreig seleccionat són totes musicals. La diferència principal haurà de trobar-se en aspectes qualitatius, ja que les evidències quantitatives no mostren cap correlació. Finalment, s’observa un comportament diferent de les emissores segons la xarxa social de què es tracti.↓La convergencia mediática es parte de un proceso de transformación cultural que lleva implícitas diversas formas de consumo de información, escenario en el cual los medios de comunicación, entre ellos la radio, se sumerge para captar e interactuar con las audiencias. Ocurre también un fenómeno de reposicionamiento de la proximidad, lo que brinda nuevos impulsos a la radio tanto en sus emisiones tradicionales como en línea. Esta investigación pretende conocer el alcance de las radios nacionales (temáticas y generalistas) de España sobre la base del informe que resume las tres últimas oleadas del Estudio General de Medios (2018) a través de un análisis cuantitativo que consiste en comparar el número de oyentes (señal en abierto), el número de seguidores, interacciones, compromiso y comentarios en Facebook y Twitter, indicadores utilizados para medir la tasa de interacción o compromiso y los CTR (los clics por tuit me gusta y el número de seguidores). Los resultados permiten obtener datos del impacto y alcance de las radios españolas, además de ser una guía para la adopción de estrategias digitales. La interacción de las radios generalistas es mayor que la de las temáticas; en el muestreo seleccionado son todas musicales. La principal diferencia deberá encontrarse en aspectos cualitativos, ya que las evidencias cuantitativas no muestran correlación alguna. Por último, se observa un comportamiento diferente de las emisoras según la red social de que se trate.
其他摘要：Media convergence is part of a process of cultural transformation that involves various forms of information consumption; a scenario in which the media, including radio, submerges to capture and interact with the audience, and there is a phenomenon of repositioning of proximity that provides new impetus to the radio in both its traditional and online broadcasts. This research aims to determine the scope of national radio (thematic and general) of Spain on the basis of the report that summarizes the last three waves of the General Media Study (2018) through a quantitative analysis that consists of comparing the number of listeners (open signal), the number of followers, interactions, commitment and comments on Facebook and Twitter, indicators used to measure the rate of interaction or engagement and the CTR (clicks by tweet I like and the number of followers). The results allow obtaining data on the impact and reach of Spanish radios and serve as a guide for the adoption of digital strategies. The interaction of the generalist radios is greater than the thematic ones, and in the selected sample they are all musical. The main difference should be in qualitative aspects, since the quantitative evidence shows no correlation. Finally, depending on the social network in question, a different behavior is observed among stations.
