摘要：El friülà, el català i el castellà solucionen de manera diferent les situacions d’amuntegament tonal (és a dir, els casos on tres o més dianes tonals s’associen amb el mateix element segmental). La primera llengua ho fa mitjançant el truncament tonal, és a dir, no realitzant fonèticament un dels tons fonològics. Les altres dues llengües ho fan allargant el segment al qual s’associen els tons. La diferència entre aquestes solucions es pot explicar mitjançant una jerarquització diferent del mateix conjunt de restriccions. Bàsicament, en friülà la restricció de nivell més elevat és DepLink-μ(voc), mentre que en català i castellà és Max(T). Aquest resultat representa el primer pas cap a una explicació interlingüística més general dels efectes de l’amuntegament tonal.
关键词：fonologia entonativa; amuntegament tonal; Teoria de l’Optimitat.
