摘要：Per a la mística xiïta, pelegrinar a La Meca equival a reviure el drama còsmic del coneixement de les realitats espirituals: la percepció de les coses sensibles activa la il·luminació de les formes intel·ligibles. Pelegrinar és, en realitat, l'arquetipus de la introspecció, és a dir, de l'edificació espiritual de la pròpia identitat. A partir del principi filosoficoteològic de les correspondències, en aquest article es mostra la lectura esotèrica que elabora el xiïsme iranià sobre el pelegrinatge a La Meca com a símbol del retorn al Paradís i del recomençament creatiu de la plenitud de la forma espiritual.
