摘要：Els verbs són les peces lèxiques fonamentals per construir oracions. En elsdiccionaris, aquestes peces es representen d'una manera ben diferent se-gons la tradició lexicogràfica en què s'inscriuen: d'una banda, les llengüesromàniques, en general, classifiquen els verbs en transitius, intransitius i pro-nominals; en alemany, en canvi, entre els aspectes gramaticals detallats enles entrades dels verbs, tradicionalment s'hi indiquen el tipus de flexió –alDuden, per exemple, schwach 'feble', stark 'fort' i unregelm..ig 'irregular',l'auxiliar usat per a formar el perfecte (haben 'tenir, haver' o sein 'ser'), si ésreflexiu i, en el cas dels verbs pronominals, si és separable o no, i com esformen les passives (Vorgangspassiv 'passiva de procés', que es forma ambwerden 'ser', i Zustandspassiv 'passiva d'estat', que es forma amb sein 'estar')–.A aquest fet s'ha d'afegir que els verbs són les peces lèxiques més poli-sèmiques (Fellbaum, 1990), fet que fa que la seva representació lexicogrà-fica se'n ressenti a l'hora de discriminar les accepcions (Castell i Català,2008; Català, 2010). A més, s'ha de tenir en compte que, en el cas dels dic-cionaris bilingües, la funció principal dels quals és la de proveir un equi-valent apropiat en el context de la traducció (Zgusta, 1971), caldria esperartrobar informació gramatical que ajudés a evitar errors en la producció
