摘要：L'exemple lexicogràfic ocupa des de fa temps un lloc destacat en les refle-xions dels lingüistes dedicats a la recerca en l'adquisició i l'ensenyament dellengües. Des d'aquells que merament constaten que .ein lexikographischesBeispiel ist gut. (Hermanns, 1988: 161) o que .los ejemplos son una parteesencial de un diccionario. (Sánchez, 2002: 197) fins aquells que arriben alpunt d'afirmar que .l'exemple est plus important pur leur existence [desdictionnaires] que tout autre élément. (Rey, 1995: 120), hi ha un consensabsolut sobre el paper fonamental de l'exemplificació en tota mena de dic-cionaris. Des que Rey-Debove (1971) dedicà un capítol del seu manual delexicografia al tractament de l'exemple en els diccionaris francesos con-temporanis, dins de la germanística s'han succe.t els treballs centrats enaquesta qüestió amb, a priori, dues orientacions bàsiques: d'una banda, elsadre.ats a establir una teoria de l'exemple, amb paràmetres sobre la forma,la funció i els trets que caracteritzarien un .bon exemple. lexicogràfic(Hermanns, 1988; Harras, 1989); i, de l'altra, els dedicats a analitzar elsexemples inclosos en els diccionaris monolingües i bilingües de l'alemany(Neubauer, 1998; Abel, 2000; K.ster / Neubauer, 2002). Resulta evidentque aquestes postures no són excloents i que una primera aproximació al'estudi del funcionament de l'exemple en els diccionaris alemany-catalàs'ha de bastir amb una fonamentació teòrica prèvia, que a dia d'avui noexisteix. Aquest article vol ser un primer pas en aquesta direcció i explicarel tractament de l'exemple lexicogràfic en un dels diccionaris didàctics d'úsmés habitual entre els catalanoparlants aprenents d'alemany com a llenguaestrangera, el Diccionari alemany-català (en endavant, DAC) de Lluís Batlle ialtres en la tercera edició revisada i ampliada del 2006. Atesa l'escassetat detreballs sobre lexicografia bilingüe d'aquestes llengües i el fet que l'exempleha restat durant molt de temps en un segon pla dels estudis de lexicografiateòrica, serà convenient fer primer un repàs de com la tradició alemanya sen'ha ocupat. A continuació, definirem quins són els trets característics delsdiccionaris didàctics i, més concretament, del que ací utilitzem. I, per últim,analitzarem un corpus d'exemples del DAC i prestarem una atenció espe-cial a tres aspectes de l'exemplificació lexicogràfica: a) el nombre i la fre-qüència d'aparició, b) la forma i c) la funció
