摘要：El terme web 2.0 ha passat a formar part recentment del llenguatge associat a internet. De semàntica imprecisa, vol capturar un moment en l esdevenir de la xarxa en què l usuari se n erigeix en element dinamitzador central en virtut d un augment de la seua capacitat d expressió, interacció i participació, afavorit per certes tecnologies de recent aparició. No obstant això, certes veus i autors es mostren crítics amb la deriva actual, a la qual acusen de portar aparellada tota una sèrie d efectes que, lluny de considerar-se desitjables, qüestionarien la idoneïtat evolutiva de la mateixa internet. Expressions com aplanament cultural, culte a l amateur o intelligència collectiva (entesa aquesta pejorativament) s amalgamen per a envoltar el terme web 2.0 d una aurèola de ressonàncies distòpiques. En aquest article es vol relativitzar part dels arguments esgrimits que constituirien aquesta visió distòpica del web 2.0, en situar la reflexió sobre internet en un horitzó de discussió alternatiu que ens permeta comprendre el fenomen sense sucumbir al pessimisme que hi pareix subjaure, d acord amb la visió de tals autors. Lluny de pressuposar-hi un telos al qual hauria d obeir-ne el desenvolupament, es defén una comprensió d internet com a camp pragmàtic d experimentació, que es legitima en tant que «camí» i no com a «destí» de cap esdevenir implícit o esperable.
其他摘要：The term Web 2.0 has recently come to form part of the vocabulary associated with the internet. Semantically imprecise, it looks to capture a moment in the development of the internet where the user becomes the central catalyst with a greater capacity for expression, interaction and participation provided by certain recently developed technologies. Despite this, certain figures and experts are critical of the current course, which they accuse of leading to a whole series of effects that, far from being desirable, bring into question the ideal nature of the evolution of the internet. Expressions such as cultural levelling, cult of the amateur or collective intelligence (used pejoratively) have formed around the term Web 2.0 producing an aureole of dystopic resonance.This article looks to relativise some of the arguments that form part of the dystopic view of the Web 2.0, reflecting on the internet from an alternative perspective that helps understand the phenomenon without being overcome by the pessimism that it seems to be subject to in terms of the views of certain experts. Far from presupposing a telos dictating its evolution, the article defends an idea of the internet as a pragmatic field for experimentation that is legitimate as a path rather than a destination in terms of an implicit or expected development.
