摘要:Vint-i-cinc anys després del naixement de la idea de situar institucions culturals al Raval i quan fa deu anys que ja estan en funcionament és hora de fer balanç del Museu d´Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).Per què es van instal·lar dues de les grans institucions culturals, el MACBA i el CCCB, al Raval, un antic barri amb greus problemes socials? Com una idea vaga basada en models tradicionals de museu d´art i de centre multidisciplinari es va convertir en dos models singulars i de referència tant en l´àmbit local com internacional? L´explicació que proposem és que s´ha passat d´un projecte basat en la regeneració cultural a uns models dinstitucions culturals singulars que són la punta de llança del que anomenem governança cultural.L´article és el resultat de les investigacions portades a terme sobre el sistema de la política cultural a Catalunya i la transformació del barri del Raval, cosa que s´ha traduït en la tesi doctoral Un nou paradigma de la política cultural. Estudi del cas barceloní, sota la direcció d´Arturo Rodríguez Morató (UB) i Pierre-Michel Menger (EHESS).
其他摘要:Twenty-five years on from the idea to open cultural institutions in Barcelona´s Raval district, and ten years since they opened their doors, it is now time to take stock of the MACBA (Barcelona´s Museum of Contemporary Art) and the CCCB (Barcelona´s Contemporary Culture Centre).Why were two important cultural institutions, the MACBA and the CCCB, opened in the Raval, a district in the old town with serious social problems? How did a vague idea based on traditional models for art museums and multidisciplinary centres become two unique models and points of reference both locally and internationally? The explanation that we have is that �itit went from a project based on cultural regeneration to models for unique cultural institutions that are the launch pad for what we call cultural government.This article is the result of research into the cultural policy system in Catalonia and the transformation of the Raval district, which has led to the PhD thesis entitled A new paradigm for cultural policy. The case study of Barcelona under the supervision of Arturo Rodríguez Morató (UB) and Pierre-Michel Menger (EHESS).
关键词:cultural policy; cultural institutions; urban regeneration; cultural district; Raval; Barcelonapolítica cultural; institucions culturals; regeneració urbana; barri cultural; Raval; Barcelona